Va viure fa uns 300 anys. Ell
no va poder veure com les seves escoles arribaven a tot el món, tampoc com va
arribar a Manlleu. Però moltes de les coses que ell va viure encara bateguen en
la nostra escola, en les nostres aules, al pati i en totes les activitats que
fem.
Joan de La Salle feia un temps que
s’encarregava de les escoles. Veia que havia de dedicar moltes hores a formar
els mestres. Es va adonar que calia conviure amb els mestres, que vivint d’una
manera senzilla i amb ells podria servir-los d’exemple. Els seus germans es van
posar tristos, però ja eren prou grans per viure sols.
Un temps
després va decidir desfer-se de les seves riqueses i donar-ho als pobres. Els
mestres van començar a anomenar-se entre ells GERMANS.
Les escoles
del segle XVII ensenyaven a llegir i escriure un per un. I tot el que
ensenyaven també ho feien de la mateixa manera. Això feia que els alumnes
perdessin molt de temps mentre no els tocava. Joan de La Salle va perfeccionar
mètodes per ensenyar a tots alhora.
Va pensar com
organitzar les aules i les classes. Amb ajuda dels germans va escriure un
llibre “GUIA DE LES ESCOLES”.
Sant Joan
Baptista de La Salle
també va passar una època difícil. Les escoles de germans s’escampaven per
molts llocs, però hi havia molta gent que les volia tancar.
Joan Baptista
va pensar que tot era culpa seva. Llavors va fugir al Sud. En un lloc, anomenat
Parménie, on va trobar pau. Els Germans van trigar a localitzar-lo. Llavors van
escriure-li una carta demanant-li que tornés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada