Si hi haguessis estat...

Si enlloc de viure al segle XXI, haguessis viscut al segle I, a Galilea i pels verals de Cafarnaüm... probablement hauries tingut l’ocasió de conèixer Jesús.

Segur que no s’assemblaria als dibuixos o fotos que has vist sobre ell. Tampoc no s’assemblaria a les imatges barroques d’algunes esglésies... Més aviat, s’assemblaria a un palestí, barbut, una mica catxes, ja que era fuster fins als 30 (i els fusters llavors també feien teulades i tanques...). També si ens haguéssim apropat a ell haguéssim notat l’olor de la higiene de l’època, és a dir, poca higiene, ungles negres, càries...

Què haguéssim vist fer a Jesús, si haguéssim superat la nostra repugnància als cabells bruts? Jesús passava molt de temps amb un grup d’amics. Al centre del grup hi havia els germans Pere i Andreu i els germans Joan i Jaume, la mare d’aquests últims deuria ser una gran dona: perquè tot sovint feia el dinar per a tota la colla. Tots aquests eren pescadors, tot i que entre la colla hi havia que no n’eren; i també algunes dones, fet que era força estrany per aquelles èpoques.

Aquesta colla pescaven? Jesús pescava? I tant! Naturalment no era una feina per fer-se ric o per pagar cap hipoteca o per comprar-se roba de moda. Era una feina per sobreviure, no per acumular.

Però Jesús sobretot parlava, i parlava bé. Deien que “tenia paraules de vida eterna”. Si haguessis estat llavors per Cafarnaüm o pels voltants de Galilea l’haguessis sentit, perquè parlava fort, s’hi aplegaven grups nombrosos a la riba del llac, als carrers o omplint cases de gom a gom.

Què deia? Contava historietes posava exemples de coses que fins al més ruc podia entendre: el llevat ficat al microones, la tele que fa programes dolents i bons, la xarxa d’amics del facebook, l’espavilat que li ha tocat la Primitiva... bé tot això ho hagués dit ara... llavors eren, llevat, xarxa de peixos, bots, vi novell... Tots aquest exemples eren per dir que Déu tenia un pla per aquest món, un pla fantàstic per sortir de la crisi: l’amor. És a dir: que els de diferents races siguin considerats germans, que els bons deixin de ser “putejats”, que els poderosos siguin posats al seu lloc i que els rics posin en pràctica el verb compartir.

De totes formes, no et preocupis. Si no has tingut l’ocasió d’estar per terres de Palestina al Segle I, tindràs l’ocasió de veure’l en un futur. Això, segur!

Aquell dia Jesús s’aproparà a tu i et dirà:

“Vine, company, amic meu, perquè quan vaig tenir fam em vas donar de menjar, quan vaig tenir set, em vas donar aigua, quan no tenia amics, em vas agregar al teu facebook, quan estava malalt, em vas portar els deures a casa,... perquè et vas preocupar més de ser humà i d’estimar que de complir unes normes”