Som La Salle

Història del quart rei mag

Tothom sap que els reis mags d’Orient eren tres: Melcior, Gaspar i Baltasar. Però alguns especialistes en contes orientals diuen que hi havia un quart rei mag. No surt en moltes de les versions de la història dels reis perquè no va arribar a Betlem a temps per adorar l’Infant Jesús. Però ell també havia sortit del seu país, guiat per l’estrella de Betlem. Només que pel camí va tenir alguns problemes.

Voleu saber quins problemes va tenir?

Va trigar poc a fer els preparatius; i per equipatge només es va emportar una caixeta de maragdes, unes pedres precioses de molt de valor, per oferir-les al Nen Jesús.

Sortint del seu país darrera de l’estel, el rei va arribar en un prat tranquil on treballaven el camp uns camperols. Li van explicar que havien tingut un any de molta sequera, i que la collita havia estat molt dolenta: gana per a tothom, i també per als nens i  nenes d’aquell lloc. El rei es va commoure profundament en veure’ls tots tan preocupats; obrint la seva caixeta, els va donar una pedra preciosa i a més el seu anell d’or perquè compressin gra per a menjar i llavors noves per a la següent collita. El rei es va quedar un temps amb ells, compartint la seva alegria retrobada.

El rei Oleguer Tercer Mira que Bé – així es deia el nostre amic – va continuar el seu viatge. Tot seguint l’estel que el portaria fins a Betlem, va arribar en un poblet de pescadors, on una velleta li va explicar que un temporal terrible els havia fet enfonsar el vaixell amb què tot el poble pescava. Altra vegada, el rei es va commoure i es va desprendre d’una segona maragda. A més, els donà el seu cinturó d’or, i també es va quedar unes setmanes vivint amb ells per ajudar-los a construir un nou vaixell i a tornar a pescar.

Dies més tard, el rei Oleguer va arribar en uns prats verds i fèrtils on pasturaven tranquil·lament unes ovelles, i on uns pastors es planyien que el pont sobre el riu s’havia enfonsat. La gent tenia molta feina a travessar el riu. La vall, dividida pel mig degut al riu, s’estava empobrint. Abans que els pastors no li demanessin res, el rei Oleguer els va oferir el seu bàcul de plata i una altra maragda de la caixeta per arreglar el pont. I es va unir a la gent de la vall, que en poques setmanes van aconseguir de reconstruir el pont i tornar a viure units.

Tot seguint l’estel, el rei Oleguer va entrar en una ciutat. En un dels barris més pobres, una colla de gent estaven fent una casa per a una parella jove que s’havia de casar. La serra amb què estaven treballant s’havia trencat. El rei, com sempre generós, els va donar la seva corona per fer de serra i també una altra maragda de la caixeta. Dies després, amb la casa acabada, els nuvis es van casar i van convidar el rei Oleguer a compartir la seva alegria amb tot el barri.

Durant els anys del seu viatge a Betlem, el rei Oleguer Tercer mira que Bé feia sempre el mateix cada nit abans d’anar a dormir.

Sabeu què feia el Rei Oleguer cada nit?

Doncs feia això: abans de posar-se el pijama i rentar-se les dents, el rei sortia a l’aire lliure i passejava en silenci per la nit. Tot passejant, s’adonava que el viatge era molt cansat, i sentia nostàlgia del seu país: li venien ganes de tornar enrera, cap a la seva vida de rei, còmoda i sense problemes, quan tothom el venerava. Però sentia també viu el seu desig d’anar a Betlem per adorar el Nen Jesús i de seguir compartint l’alegria de la gent que anava ajudant pel camí. “He de seguir endavant o he de tornar enrera?” –es preguntava.  Amb tot, sempre acabava saludant l’estrella de Betlem i s’adormia en pau, confiant que un dia algú li revelaria la resposta a la seva pregunta...

Després de moltes altres aventures, el rei Oleguer per fi va arribar a Betlem. Sospitava que arribava tard... perquè havien passat uns quants anys. Va preguntar per Maria, Josep i Jesús a un vell que s’estava assegut davant de casa seva, a l’entrada del poble. El bon vell li va dir que feia temps que aquella família havia marxat de Betlem. Però li va explicar que el nen Jesús s’havia fet gran i havia començat a recórrer tot el país d’Israel per ajudar la gent. Li semblava que últimament havia pujat a Jerusalem.

“Tant per tant, m’aproparé a Jerusalem – va dir el rei. He fet milers de quilòmetres i ara només n’hauré de fer cinc o sis més”.

Es feia fosc quan va arribar a Jerusalem. La ciutat començava a bullir de forasters, que arribaven per a celebrar la festa de Pasqua. El rei va preguntar per Jesús, el de Natzaret, i li van dir que estava prop del Temple. Ple d’emoció, se n’hi va anar corrents. En una plaça d’allà aprop va veure un grup de gent que escoltaven un jove. En aquell grup hi havia de tot, però al rei Oleguer li va sobtar de veure-hi pobres, malalts, nens i nenes, recaptadors d’impostos i dones vestides molt provocativament.Va preguntar a un nen qui era el qui parlava, i el nen li va dir que aquell jove era Jesús de Natzaret. El rei Oleguer es va apropar a Jesús i va parar l’orella.

I sabeu què deia Jesús?

Jesús deia: “Veniu, amics de Déu i amics meus. Estigueu sempre amb mi i sigueu feliços. Perquè tenia gana i em vau donar menjar, tenia set i em vau donar beure; estava sol i em vau visitar; era pobre i em vau ajudar”. Potser em direu: “¿Quan et vam veure amb gana i et vam donar menjar, o amb set i et vam donar beure, o sol i et vam visitar, eres pobre i et vam ajudar?” I jo us dic: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu”...

El rei Oleguer no va poder seguir escoltant. Es va retirar cap a un racó. De l’emoció, se li va fer un nus a la gola i les llàgrimes se li escolaven galtes avall. Sentia baixet la veu de Jesús, que seguia parlant, una mica més enllà. Mirava la caixeta de maragdes ben buida i recordava tota la gent a qui havia donat el seu temps i les seves maragdes, mentre viatjava cap a Betlem. Jesús havia respost la pregunta que s’havia estat fent cada nit, sota els estels. Valia la pena haver seguit el camí endavant, i haver fet el camí tot despullant-se dels seus béns i del seu temps per ajudar la gent que el necessitava. 

De sobte, es va adonar que ja era de nit. El rei va aixecar el cap per mirar el cel, com cada nit havia fet. I aleshores va veure que l’estrella que l’havia guiat tots aquells anys brillava amb una llum més forta i feia pampallugues.

I sabeu per què brillava tant i feia pampallugues l’estel de Betlem?

Perquè és la manera que tenen els estels de saludar i de somriure als seus amics.