Dimecres 18 de gener de 2012
Sant Jaume Hilari. Germà de La Salle.
SANT JAUME HILARI BARBAL, MÀRTIR
La vida de Sant Jaume Hilari Barbal podria sintetitzar-se en les dades següents. Manel Barbal Cosan va néixer el 2 de gener de 1898 un poble de l'Alt Pirineu: Enviny, Pallars Sobirà.
La seva infantesa va estar envoltada d’un ambient molt cristià, enmig d’una laboriosa vida camperola d’alta muntanya.
Es va estrenar com a estudiant intern en el petit col·legi de Rialb, que regentaven llavors els PP Paüls.
El nostre Manel abans de complir el seus tretze anys va passar de Rialb al seminari de La Seu d’Urgell. Per causa d’una dolència auditiva, que seria una de les creus de la seva vida, va haver de renunciar als seus brillants estudis eclesiàstics.
El nostre Manel abans de complir el seus tretze anys va passar de Rialb al seminari de La Seu d’Urgell. Per causa d’una dolència auditiva, que seria una de les creus de la seva vida, va haver de renunciar als seus brillants estudis eclesiàstics.
A principis de 1917 va decidir d’ingressar al noviciat dels Germans de Les Escoles Cristianes d’Irun, on va rebre, amb l’hàbit de germà, el nom de Jaume Hilari. Va exercir, després, amb notable èxit el seu ministeri docent i apostòlic a Mollerussa, Manresa, Oliana i Pibrac (França). Allà va emetre la seva Professió Perpètua als vint-i-vuit anys.
El març de 1934 retorna al seu país natal i s’incorpora successivament a les comunitats de Calaf i Cambrils, ocupant-se en serveix auxiliars ja que la seva sordesa era cada cop més greu.
L'esclat de la Guerra Civil i de les revoltes el sorprenen a Mollerussa quan anava a visitar els seus familiars. Prèvia detenció, fou acollit en una llar de la ciutat, fins que el 24 d’agost de 1936 es fou traslladat a la presó de Lleida i d’allí al vaixell – presó Mahón, amarrat al port de Tarragona, on va tenir la joia de trobar-se amb diversos Germans més.
Va sofrir un judici sumari el 15 de gener de 1937. Els càrrecs eren aquests: ser religiós i haver ensenyat religió i catequesi. L'acusació demanava pena de mort. Per obediència acceptà un advocat defensor, però no va permetre que fos dissimulada la seva condició de religiós.
El tribunal popular de Tarragona signà condemna de mort que l’acusat “acceptà gustós” segons escriu a les seves cartes de comiat als seus familiars.
El dia 18 de gener de 1937 fou executat a la muntanyeta de l’Oliva, prop del cementiri de la ciutat de Tarragona, essent després llençat a la fossa comuna. Dues descàrregues consecutives de l’escamot no van fer blanc incomprensiblement en la víctima. Només s’ensorraria pels trets a boca de canó del cap del grup, segons ho va certificar el metge forense Dr. Aleu.
Va morir només per ser religiós i no voler dissimular-ho. Perdonant de cor els seus enemics, a imitació de Crist.
Una vida i una mort tan exemplars, fidel corolari l’una de l’altra, ens transmeten un múltiple i estimulant missatge que no podem desatendre.
Paraules i escrits seus ensenyaven a estimar, a la llar, a la comunitat i a l’escola. El seu testimoniatge de fe i d’amor ha de tenir continuadors entre nosaltres, en aquesta joiosa tasca d’estimar i ensenyar a estimar.
Fou fidel a la veritat fins a la mort. Són frases seves, d'una carta de comiat a la seva família: “diré la veritat en tot, ni que em costi la vida. Només per ser religiós he estat condemnat. Accepto gustós la sentència. Què més podia desitjar que morir per haver educat cristianament als nens?”. I davant l'escamot d'excecució va exclamar: “Morir per Crist és viure, nois!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada