El record d'en Miquel Areñas es fa present en els actes per la Pau

El passat dilluns 26 de gener moria en Miquel Areñas, responsable de manteniment de La Salle, després d'una malaltia que el va afectar des del mes de setembre. L'enterrament va tenir lloc el dimecres 28, i en els actes que es van fer entre el 29 i 30 de gener, en motiu del DENIP (Dia Escolar de la No violència i la Pau) es va recordar la persona d'en Miquel, com a testimoni que ha estat sempre de la pau quotidiana en el seu en torn. Descansi en Pau.

Optimista, de bon humor, servicial, treballador i un munt de bons qualificatius se’ns acudeixen quan pensem en tu, Miquel. Tot plegat per resumir el que has estat, ets i seràs per tots nosaltres: una gran persona.

Els que hem treballat o compartit estones amb tu tenim mil anècdotes, i cap de desagradable. Per això, avui ens sobta tant ser aquí tristos, perquè amb tu sempre hem compartit rialles i bones estones. A tot arreu, has encomanat amabilitat, bon humor, confiança i humilitat als que tenies al teu costat.

Has estat un treballador incansable, amb unes mans d’acer i una finor que ratllava la perfecció. Fins a aquest mateix setembre encara has arreglat panys, ordenat el taller, trobant sempre solucions per a tot, fins i tot pel que semblava més difícil. Proporcionaves bon ambient amb aquella rialla de murri als llavis, que a tots ens era tan familiar. Tan familiars com ho eren aquelles còmplices trifulques de cada dia amb el Gmà. Modest. Ara fa un mes, encara ens ensenyaves satisfet com des de casa teva podies veure La Salle, aquella escola on fa més de trenta anys vas entrar a treballar, mentre a la nit feies el jornal a El Cordó.

I què dir dels bolets? Que tranquils quedaran! Quina vista d’àliga que tenies per veure’ls en qualsevol racó, d’aquells que no s’expliquen a ningú.

Muntanyenc constant. Era un goig i una seguretat anar amb tu a la muntanya, tot i que a alguns de nosaltres ens costava força seguir el teu ritme. La teva muntanya preferida era el Taga, quantes vegades havies visitat la seva creu! L’estiu passat encara vas pujar les crestes del Pic de Los Veteranos, a 3.125 metres. Però, també de les muntanyes del dia a dia ens has donat mil lliçons de com pujar-les amb èxit. Ara, tu tires més amunt encara, i nosaltres restem aquí a la Plana agafant forces per continuar.

Per acabar, només podem agrair-te tot allò que has compartit amb nosaltres. I dir-te que som aquí fent costat a la teva esposa Asuncion, a la teva filla Núria i a tota la família. Amb l’ajuda de Déu, continuarem pujant les muntanyes de cada dia seguint el teu magnífic exemple.

Gràcies i fins a sempre, Miquel!